Calci

Aquest article tracta sobre l'element químic. Vegeu-ne altres significats a «Calci (Itàlia)».

Calci
20Ca
potassi ← calci → escandi Mg ↑ Ca ↓ Sr Taula periòdica
Aspecte
Gris apagat, platejat Calci sòlid Línies espectrals del calci
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Calci, Ca, 20
Categoria d'elements	Metalls alcalinoterris
Grup, període, bloc	2, 4, s
Pes atòmic estàndard	40,078(4)
Configuració electrònica	[Ar] 4s2 2, 8, 8, 2
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	1,55 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	1,378 g·cm−3
Punt de fusió	1.115 K, 842 °C
Punt d'ebullició	1.757 K, 1.484 °C
Entalpia de fusió	8,54 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	154,7 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	25,929 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 864 956 1.071 1.227 1.443 1.755
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	+2, +1[1] (òxid bàsic fort)
Electronegativitat	1,00 (escala de Pauling)
Energies d'ionització (més)	1a: 589,8 kJ·mol−1
	2a: 1.145,4 kJ·mol−1
	3a: 4.912,4 kJ·mol−1
Radi atòmic	197 pm
Radi covalent	176±10 pm
Radi de Van der Waals	231 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica centrada en la cara
Ordenació magnètica	Diamagnètic
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 33,6 nΩ·m
Conductivitat tèrmica	201 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 22,3 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 3.810 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	20 GPa
Mòdul de cisallament	7,4 GPa
Mòdul de compressibilitat	17 GPa
Coeficient de Poisson	0,31
Duresa de Mohs	1,75
Duresa de Brinell	167 MPa
Nombre CAS	7440-70-2
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del calci
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 40Ca 96,941% 40Ca és estable amb 20 neutrons 41Ca traça 1,03×105 a ε - 41K 42Ca 0,647% 42Ca és estable amb 22 neutrons 43Ca 0,135% 43Ca és estable amb 23 neutrons 44Ca 2,086% 44Ca és estable amb 24 neutrons 45Ca sin 162,7 d β− 0,258 45Sc 46Ca 0,004% >2,8×1015 a β−β− ? 46Ti 47Ca sin 4,536 d β− 0,694, 1,99 47Sc γ 1,297 - 48Ca 0,187% >4×1019 a β−β− ? 48Ti

El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20. Igual que els altres metalls alcalinoterris, és un metall reactiu que forma una capa d'òxid-nitrur de color fosc en ser exposat a l'aire. Les seves propietats físiques i químiques són similars a les dels seus homòlegs més pesants, l'estronci i el bari. Es tracta del cinquè element més abundant a l'escorça terrestre i el tercer metall més abundant, després del ferro i l'alumini. El compost de calci més comú a la Terra és el carbonat de calci, que es pot trobar en la pedra calcària i les restes fòssils d'organismes marins primitius. Entre les altres fonts de calci hi ha el guix, l'anhidrita, la fluorita i l'apatita. El seu nom deriva de calx, el nom llatí de la calç, que s'obtenia escalfant la pedra calcària.

Malgrat que a l'edat antiga ja es coneixien diversos compostos de calci, les seves propietats químiques no es posaren en clar fins al segle xvii. El 1808, Humphry Davy obtingué calci pur mitjançant l'electròlisi del seu òxid i batejà l'element. Els compostos de calci tenen un ús molt ampli en nombroses indústries: com a suplement de calci en el sector alimentari i farmacèutic, com a agent de blanqueig en la indústria paperera, com a component del ciment i els aïlladors elèctrics i en la fabricació de sabó.

És un element essencial per a la vida. Es calcula que entre un 1,5% i un 2% del pes d'una persona és calci, del qual el 99% es troba en els ossos i la resta en teixits i líquids corporals intervenint en el metabolisme cel·lular.

En la parla vulgar s'utilitza la veu calci per a referir-se a les seves sals (v.g., 'aquesta aigua té molt calci; en les canonades es diposita molt calci, etc.)^{[cal citació]}