Witherita

Witherita
Cristalls de witherita de la mina Minerva, Comtat de Hardin, Illinois, Estats Units
Fórmula química	BaCO₃
Epònim	William Withering
Localitat tipus	mina Brownley Hill, Nenthead, Districte d'Alston, Cumbria, Anglaterra, Regne Unit
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	05.AB.15
Nickel-Strunz 9a ed.	5.AB.15
Nickel-Strunz 8a ed.	Vb/A.04
Dana	14.1.3.2
Heys	11.5.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	cristalls prismàtics curts estriats; botrioidal a esfèrica, columnar fibrós, granular, massiu
Estructura cristal·lina	a = 5.31 Å, b = 8.9 Å, c = 6.43 Å; Z = 4
Grup puntual	ortoròmbica dipiramidal (2/m 2/m 2/m)
Grup espacial	grup espacial Pmcn
Color	incolor, blanc, gris, groc clar, marronós; incolor en llum transmesa
Macles	en {110}, universal
Exfoliació	desigual en {010}, pobre en {110}, {012}
Fractura	subconcoidal
Duresa	3 a 3,5
Lluïssor	vítria, resinosa
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	subtransparent a translúcida
Densitat	4,289 a 4,293 g/cm³ (mesurada); 4,29 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.529 nβ = 1.676 nγ = 1.677
Birefringència	δ = 0,148
Angle 2V	mesurat: 16°, calculat: 8°
Dispersió òptica	feble
Fluorescència	fosforescent i fluorescent, blanc blavós sota ona curta i ona llarga
Impureses comunes	Ca, Sr
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1789
Símbol	Wth
Referències	[1]

La witherita és un mineral de la classe dels carbonats, i dins d'aquesta pertany al grup de l'aragonita.^[2] Va ser descoberta l'any 1789 al districte d'Eden (Anglaterra), i rep el seu nom del naturalista anglès William Withering (1741-1799).