Silici

Per a altres significats, vegeu «Silici».

Silici
14Si
alumini ← silici → fòsfor C ↑ Si ↓ Ge Taula periòdica
Aspecte
Cristal·lina i reflectant, amb matisos blaus a les cares Línies espectrals del silici
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Silici, Si, 14
Categoria d'elements	Metal·loides
Grup, període, bloc	14, 3, p
Pes atòmic estàndard	28,0855(3)
Configuració electrònica	[Ne] 3s2 3p2 2, 8, 4
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat (prop de la t. a.)	2,3290 g·cm−3
Densitat del líquid en el p. f.	2,57 g·cm−3
Punt de fusió	1.687 K, 1.414 °C
Punt d'ebullició	3.538 K, 3.265 °C
Entalpia de fusió	50,21 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	359 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	19,789 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K) 1.908 2.102 2.339 2.636 3.021 3.537
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	4, 3 , 2 , 1[1] -1, -2, -3, -4 (òxid amfòter)
Electronegativitat	1,90 (escala de Pauling)
Energies d'ionització (més)	1a: 786,5 kJ·mol−1
	2a: 1.577,1 kJ·mol−1
	3a: 3.231,6 kJ·mol−1
Radi atòmic	111 pm
Radi covalent	111 pm
Radi de Van der Waals	210 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica en diamant
Ordenació magnètica	Diamagnètic[2]
Resistivitat elèctrica	(20 °C) 103[3]Ω·m
Conductivitat tèrmica	149 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) 2,6 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 8.433 m·s−1
Mòdul d'elasticitat	130−188[4] GPa
Mòdul de cisallament	51−80[4] GPa
Mòdul de compressibilitat	97,6[4] GPa
Coeficient de Poisson	0,064 - 0,28[4]
Duresa de Mohs	7
Nombre CAS	7440-21-3
Energia de banda prohibida a 300 K	1,12 eV
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops del silici
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 28Si 92,23% 28Si és estable amb 14 neutrons 29Si 4,67% 29Si és estable amb 15 neutrons 30Si 3,1% 30Si és estable amb 16 neutrons 32Si traça 170 a β− 13,020 32P

El silici és un element químic no metàl·lic de símbol Si i nombre atòmic de 14. Un metal·loide tetravalent de silici és menys reactiu que el seu equivalent químic, el carboni. És el segon element més abundant de l'escorça terrestre (suposa el 25,7% del seu pes) després de l'oxigen. Es presenta en dues formes, amorfa i cristal·lina; la primera és una pols terrosa, més activa que la variant cristal·lina, que es presenta en octaedres de color blau grisenc i brillantor metàl·lica. Apareix en l'argila, el feldespat, granit, quars i sorra, principalment en forma de diòxid de silici (també conegut com a sílice) i silicats (components que contenen silici, oxigen i metalls). El silici és el component principal del vidre, ciment, ceràmica, la majoria de silicones (substància plàstica).