Oxigen

Oxigen
8O
nitrogen ← oxigen → fluor - ↑ O ↓ S Taula periòdica
Aspecte
Gas incolor; líquid blau pàl·lid. Oxigen líquid Línies espectrals de l'oxigen
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Oxigen, O, 8
Categoria d'elements	No metalls, Calcogen
Grup, període, bloc	16, 2, p
Pes atòmic estàndard	15,9994(3)
Configuració electrònica	1s2 2s2 2p4 2, 6
Propietats físiques
Fase	Gas
Densitat	(0 °C, 101.325 kPa) 1,429 g/L
Densitat del líquid en el p. e.	1,141 g·cm−3
Punt de fusió	54,36 K, −218,79 °C
Punt d'ebullició	90,20 K, −182,95 °C
Punt crític	154,59 K, 5,043 MPa
Entalpia de fusió	(O2) 0,444 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	(O2) 6,82 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	(O2) 29,378 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
P (Pa) 1 10 100 1 k 10 k 100 k a T (K)       61 73 90
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	2, 1, −1, −2
Electronegativitat	3,44 (escala de Pauling)
Energies d'ionització (més)	1a: 1.313,9 kJ·mol−1
	2a: 3.388,3 kJ·mol−1
	3a: 5.300,5 kJ·mol−1
Radi covalent	66±2 pm
Radi de Van der Waals	152 pm
Miscel·lània
Estructura cristal·lina	Cúbica
Ordenació magnètica	Paramagnètic
Conductivitat tèrmica	26,58x10−3  W·m−1·K−1
Velocitat del so	(gas, 27 °C) 330 m·s−1
Nombre CAS	7782-44-7
Isòtops més estables
Article principal: Isòtops de l'oxigen
Iso AN Semivida MD ED (MeV) PD 16O 99,76% 16O és estable amb 8 neutrons 17O 0,039% 17O és estable amb 9 neutrons 18O 0,201% 18O és estable amb 10 neutrons

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8. És un calcogen, un no-metall molt reactiu i un oxidant que forma òxids amb facilitat amb la majoria dels altres elements, així com amb compostos.

El seu nom ve dels ètims grecs ὀξύς (oxís) ('àcid', del gust dels àcids) i -γενής (-genes) ('productor', literalment 'engendrador'). A la taula periòdica pertany al grup dels calcògens i al període 2. És un element no metàl·lic molt reactiu que forma compostos (particularment òxids) fàcilment amb gairebé tots els altres elements. En condicions normals de pressió i temperatura, dos àtoms de l'element s'enllacen per formar dioxigen, un gas diatòmic inodor i insípid de fórmula química O₂. L'oxigen és el tercer element més abundant de l'Univers en massa, després de l'hidrogen i l'heli,^[1] i l'element més abundant en massa de l'escorça terrestre.^[2] El gas oxigen diatòmic constitueix el 20,9% del volum de l'atmosfera de la Terra.^[3]

Totes les classes principals de molècules estructurals dels éssers vius, com ara les proteïnes, els glúcids, els lípids i els àcids nucleics, contenen oxigen, igual que els principals compostos inorgànics que es troben a les closques, dents i ossos dels animals. L'oxigen en forma O₂ és produït a partir de l'aigua pels cianobacteris, les algues i les plantes durant la fotosíntesi, i és utilitzat en la respiració cel·lular de totes les formes de vida complexes. L'oxigen és tòxic pels organismes anaerobis obligats, que foren la forma dominant de vida primitiva a la Terra fins que el O₂ començà a acumular-se a l'atmosfera fa uns 2.500 milions d'anys.^[4] Una altra forma (al·lotròpica) de l'oxigen, l'ozó (O₃), ajuda a protegir la biosfera de la radiació ultraviolada amb la capa d'ozó, situada a gran altitud (però és un agent contaminant a la troposfera, on és un producte secundari del boirum). En altituds encara més elevades (òrbita terrestre baixa) l'oxigen atòmic té una presència important i és una causa d'erosió de les sondes espacials.^[5]

L'oxigen fou descobert independentment per Carl Wilhelm Scheele a Uppsala, el 1773 o abans, i Joseph Priestley a Anglaterra, el 1774, però sovint es dona la prioritat a Priestley, car la seva publicació fou impresa abans. El nom oxigen fou encunyat el 1777 per Antoine Lavoisier,^[6] els experiments del qual amb aquest element contribuïren a desacreditar l'aleshores popular teoria del flogist de la combustió i la corrosió. L'oxigen és produït industrialment per destil·lació fraccionada d'aire liquat, eliminant el diòxid de carboni i el nitrogen de l'aire per mitjà de zeolites, per l'electròlisi de l'aigua i altres mitjans. L'oxigen s'usa en la producció de l'acer, de plàstics i tèxtils, com a combustible de coets, en l'oxigenoteràpia i l'ozonoteràpia, i com a part de l'equip de manteniment de vida en aeronaus, submarins, viatges espacials i submarinisme.