Concorde

Aérospatiale-BAC Concorde
	Concorde de British Airways, 1976.
Tipus	avió de passatgers quadrimotor de fuselatge estret, avió supersònic i avió de passatgers monoplà basat a terra
Fabricant	BAC (després BAe i BAE Systems) + Sud Aviation (després Aérospatiale i EADS)
Primer vol	20 de març de 1969
Dimensions	12,2 () × 61,66 () m ;
Pes en buit	185.065
Abast	6.580 km
Sostre de vol	18.300 metres i 60.000 peus
En servei	21 de gener de 1976 - 24 d'octubre de 2003
Operador/s	Air France; British Airways
Tren d'aterratge	engranatge de tricicle retràctil
Propulsor	Olympus 593
Configuració d'ala	ala baixa i ala en delta
Producció	1965 — 1979
Construïts	20
Cost unitari	£23 milions (en 1977)

L'avió supersònic Aérospatiale-BAC Concorde fou un dels dos únics models d'avió de passatgers supersònics en servei. El Concorde tenia una velocitat de creuer Mach 2,04 (més de dues vegades la velocitat del so, uns 2.172 km/h aproximadament) a una alçada de 60.000 peus (17,7 quilòmetres) amb una configuració d'ala delta i una evolució de motors amb postcombustió dissenyats originalment per al bombarder estratègic Avro Vulcan. Fou també el primer avió comercial equipat amb un sistema de control per senyals elèctrics. Els vols comercials del Concorde, operats per British Airways i Air France, començaren el 21 de gener del 1976^[1] i finalitzaren el 24 d'octubre del 2003, amb un últim vol d'acomiadament el 26 de novembre del mateix any.

↑ Strang, Dr. W.J «Concorde in Service». Aircraft Engineering and Aerospace Technology. MCB UP, 50, 12, 1978. DOI: 10.1108/eb035500. ISSN: 0002-2667.^{[Enllaç no actiu]}