Bor

Bor
	5B
	beril·li ← bor → carboni
Aspecte
	Negre-marró; ; ; ; Línies espectrals del bor
Propietats generals
Nom, símbol, nombre	Bor, B, 5
Categoria d'elements	Metal·loides
Grup, període, bloc	13, 2, p
Pes atòmic estàndard	10,811(7)
Configuració electrònica	[He] 2s² 2p¹; 2, 3;
Propietats físiques
Fase	Sòlid
Densitat del; líquid en el p. f.	2,08 g·cm−3
Punt de fusió	2.349 K, 2.076 °C
Punt d'ebullició	4.200 K, 3.927 °C
Entalpia de fusió	50,2 kJ·mol−1
Entalpia de vaporització	480 kJ·mol−1
Capacitat calorífica molar	11,087 J·mol−1·K−1
Pressió de vapor
Propietats atòmiques
Estats d'oxidació	3, 2, 1; (òxid àcid suau)
Electronegativitat	2,04 (escala de Pauling)
Energies d'ionització; (més)	1a: 800,6 kJ·mol−1
	2a: 2.427,1 kJ·mol−1
	3a: 3.659,7 kJ·mol−1
Radi atòmic	90 pm
Radi covalent	84±3 pm
Radi de Van der Waals	192 pm
Miscel·lània
Ordenació magnètica	Diamagnètic
Resistivitat elèctrica	(20 °C) ~10⁶ Ω·m
Conductivitat tèrmica	27,4 W·m−1·K−1
Dilatació tèrmica	(25 °C) (forma ß) 5–7 µm·m−1·K−1
Velocitat del so (barra prima)	(20 °C) 16,200 m·s−1
Duresa de Mohs	~9,5
Nombre CAS	7440-42-8
Isòtops més estables
	Article principal: Isòtops del bor
	*El contingut del bor-10 pot ser tan baix com del 19,1% i tan elevat com del 20,3% en mostres naturals. El bor-11 és el romanent en tal cas.

El bor és un element químic de la taula periòdica que té el símbol B i nombre atòmic 5. És un element metal·loide, semiconductor, trivalent que existeix abundantment en el mineral bòrax. Hi ha dos al·lòtrops del bor; el bor amorf és una pols marró, però el bor metàl·lic és negre. La forma metàl·lica és dura (9,3 en l'escala de Mohs) i és un mal conductor a temperatura ambient. No s'ha trobat lliure en la natura.

↑ Zhang, K.Q.; Guo, B.; Braun, V.; Dulick, M.; Bernath, P.F. «Infrared Emission Spectroscopy of BF and AIF». J. Molecular Spectroscopy, 170, 1995, pàg. 82. Arxivat de l'original el 2012-01-11. Bibcode: 1995JMoSp.170...82Z. DOI: 10.1006/jmsp.1995.1058 [Consulta: 14 abril 2013]. Arxivat 2012-01-11 a Wayback Machine.
↑ Lide, David R. (ed.). Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, in Handbook of Chemistry and Physics. CRC press, 2000. ISBN 0849304814 [Consulta: 14 abril 2013].
↑ Holcombe Jr., C. E.; Smith, D. D.; Lorc, J. D.; Duerlesen, W. K.; Carpenter; D. A. «Physical-Chemical Properties of beta-Rhombohedral Boron». High Temp. Sci., 5, 5, Octubre 1973, pàg. 349–57.
↑ ^4,0 ^4,1 «Atomic Weights and Isotopic Compositions for All Elements». National Institute of Standards and Technology.
↑ Szegedi, S.; Váradi, M.; Buczkó, Cs. M. [et al]. «Determination of boron in glass by neutron transmission method». Journal of Radioanalytical and Nuclear Chemistry Letters, 146, 3, 1990, pàg. 177. DOI: 10.1007/BF02165219.

[v1-1] Zhang, K.Q.; Guo, B.; Braun, V.; Dulick, M.; Bernath, P.F. «Infrared Emission Spectroscopy of BF and AIF». J. Molecular Spectroscopy, 170, 1995, pàg. 82. Arxivat de l'original el 2012-01-11. Bibcode: 1995JMoSp.170...82Z. DOI: 10.1006/jmsp.1995.1058 [Consulta: 14 abril 2013]. Arxivat 2012-01-11 a Wayback Machine.

[magnet-2] Lide, David R. (ed.). Magnetic susceptibility of the elements and inorganic compounds, in Handbook of Chemistry and Physics. CRC press, 2000. ISBN 0849304814 [Consulta: 14 abril 2013].

[3] Holcombe Jr., C. E.; Smith, D. D.; Lorc, J. D.; Duerlesen, W. K.; Carpenter; D. A. «Physical-Chemical Properties of beta-Rhombohedral Boron». High Temp. Sci., 5, 5, Octubre 1973, pàg. 349–57.

[NISTic-4] 4,0 ^4,1 «Atomic Weights and Isotopic Compositions for All Elements». National Institute of Standards and Technology.

[5] Szegedi, S.; Váradi, M.; Buczkó, Cs. M. [et al]. «Determination of boron in glass by neutron transmission method». Journal of Radioanalytical and Nuclear Chemistry Letters, 146, 3, 1990, pàg. 177. DOI: 10.1007/BF02165219.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]