RS-25

RS-25

Encesa de prova (la zona lluent de la part inferior de la imatge és un diamant de xoc)
País d'origen	Estats Units
Primer vol	12 d'abril del 1981 (STS-1)
Fabricant	Rocketdyne
Ús	Transbordador espacial Space Launch System
Predecessor	HG-3
Estat	Inactiu des de l'STS-135
Motor de combustible líquid
Propel·lent	LOX / Hidrogen líquid
Cicle	Combustió esglaonada
Ràtio d'àrea de tovera	69:1[1]
Rendiment
Impuls (buit)	2,279 MN[1]
Impuls (nivell del mar)	1,860 MN[1]
Pressió de cambra	20,64 MPa[1]
Isp(buit)	452,3 segons[1]
Isp(nivell del mar)	366 segons[1]
Dimensions
Llargada	4,3 m
Diàmetre	2,4 m
Referències
[2][3]

L'Aerojet Rocketdyne RS-25, conegut igualment com a motor principal del transbordador espacial (SSME, de l'anglès Space Shuttle Main Engine),^[4] és un motor de coet criogènic de combustible líquid que es feu servir en el transbordador espacial de la NASA i que propulsa el seu successor, l'Space Launch System (SLS).

L'RS-25, fabricat als Estats Units per Rocketdyne, crema hidrogen líquid i oxigen líquid criogènics com a propergol. Cada motor proporciona 1,859 MN d'empenyiment en el moment del llançament. Els orígens de l'RS-25 es remunten a la dècada del 1960, però el seu desenvolupament no es posà en marxa fins a la dècada del 1970, mentre que el seu primer vol, l'STS-1, tingué lloc el 12 d'abril del 1981. Al llarg del seu historial operacional l'RS-25 ha passat per diversos canvis que n'han millorat la fiabilitat, la seguretat i les necessitats de manteniment.

El motor proporciona un impuls específic (I_sp) de 452 s (4,43 km/s) en el buit o 366 s (3,59 km/s) al nivell del mar, pesa aproximadament 3,5 t i pot oscil·lar entre el 67% i el 109% de la seva potència nominal en increments d'un punt percentual. L'RS-25 funciona a temperatures d'entre –253 °C i 3.300 °C.^[1]

En el transbordador espacial, l'RS-25 es feia servir en conjunts de tres motors muntats a l'estructura de popa de l'orbitador que treien combustible del tanc extern. Els motors impulsaven la nau durant tot l'ascens, mentre que un parell de coets acceleradors sòlids i els dos motors AJ10-190 del sistema de maniobra orbital de l'orbitador també proporcionaven empenyiment durant part del trajecte. Els RS-25 eren retirats de l'orbitador, inspeccionats i restaurats després de cada vol per al seu ús en una missió posterior.