Plaguicida

Avioneta virtiendo plaguicidas.

Según la definición de la FAO, un plaguicida, o pesticida, ye «cualquier sustancia destinada a prevenir, destruyir, atraer, repeler o combatir cualquier plaga, incluyíes les especies indeseadas de plantes o animales, mientres la producción, almacenamientu, tresporte, distribución y ellaboración d'alimentos, productos agrícoles o alimentos p'animales, o que pueda alministrase a los animales pa combatir ectoparásitos. El términu inclúi les sustancies destinaes a utilizase como reguladores de la crecedera de les plantes, defoliantes, desecantes, axentes p'amenorgar la densidá de fruta o inhibidores de la guañada, y les sustancies aplicaes a los cultivos antes o dempués de la collecha pa protexer el productu contra la deterioración mientres l'almacenamientu y tresporte. El términu nun inclúi de normal los fertilizantes, nutrientes d'orixe vexetal o animal, aditivos alimenticios nin melecines p'animales».[1]

Na definición de plaga inclúyense inseutos, yerbes, páxaros, mamíferos, moluscos, peces, nematodos, o microbios que compiten colos humanos pa consiguir alimentu, destrúin la propiedá, arrobinen enfermedaes o son vectores d'estes, o causen molesties. Los plaguicidas nun son necesariamente venenos, pero pueden ser tóxicos pa los humanos o otros animales.

Pero d'alcuerdu a la Convención d'Estocolmu sobre contaminantes orgánicos persistentes, 9 de los 12 más peligrosos y persistentes compuestos orgánicos son plaguicidas.[2][3]

El términu plaguicida ta más llargamente espublizáu que'l nome xenéricu exactu: biocida (lliteralmente: matador de la vida). El términu plaguicida suxure que les plagues pueden ser estremaes de los organismos non nocivos, que los plaguicidas nun lo van matar, y que les plagues son totalmente indeseables.[4]

Mientres los años 1980, l'aplicación masiva de plaguicidas foi considerada, xeneralmente, como una revolución de l'agricultura. Yeren relativamente económicos y altamente efeutivos. La so aplicación aportó a una práutica común como midida preventiva entá ensin nengún ataque visible. De magar, la esperiencia demostró qu'esti métodu non yá perxudica'l mediu ambiente, sinón qu'a la llarga ye tamién ineficaz. Onde s'utilizaron los plaguicidas de manera indiscriminada, les especies de les plagues volviéronse resistentes y difíciles o imposibles de controlar. En dellos casos creóse resistencia nos vectores principales de les enfermedaes (p.ej. los mosquitos de la malaria), o surdieron nueves plagues agrícoles. Por casu, tolos ácaros fueron fomentaos polos plaguicidas, porque nun abondaben antes del so emplegu. Sobre la base d'esta esperiencia, los especialistes na proteición de cultivos desenvolvieron un métodu más diversificáu y duraderu: el manexu integráu de plagues.

  1. Organización de les Naciones Xuníes pa l'Alimentación y l'Agricultura (ed.): «DEFINICIONES PA LOS FINES DEL CODEX ALIMENTARIUS». Consultáu'l 22 de marzu de 2016.
  2. http://www.pops.int/documents/guidance/beg_guide.pdf
  3. Gilden RC, Huffling K, Sattler B (xineru de 2010). «Pesticides and health risks». J Obstet Gynecol Neonatal Nurs 39 (1):  páxs. 103–10. doi:10.1111/j.1552-6909.2009.01092.x. PMID 20409108. 
  4. Miller GT (2004), Sustaining the Earth, 6th edition. Thompson Learning, Inc. Pacific Grove, California. Chapter 9, Pages 211-216.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search